dimarts, 8 de maig de 2012

Hasta aquí hemos llegado

Per Mario Llorente

Em queda poc més de mes i mig per finalitzar la meua etapa com a docent, (a la vista està que l'any que ve els interins serem història), i vaig a passar-me aquest temps entre vagues, manifestacions i altres lluites, sense cap remordiment (econòmic i ideològic). Crec que és la millor manera d'acomiadar-me d'aquesta professió, mostrant als alumnes que hi ha coses més importants que els diners, lluitant per defensar allò que és nostre, i diguent PROU als abusius retalls que els sectors educatius i sanitaris estan patint. Tindrà efectes la vaga? podríem discutir-ho llargament, uns pensaran que no servirà de res, d'altres que si, però entengueu-me, el meu caràcter no em permet quedar-me de braços creuats mentre abusen dels meus drets com a treballador i fer com si aquí no passara res. A casa no m'han educat així. No seré un esquirol. Al setembre, quan ja estiga engrossant les llistes de l'atur i no puga fer cap vaga, el sector educatiu deuria plantar-se i no iniciar el curs escolar. Demostrem a la societat que tant mestres, professors, metges, infermers, administratius...etc tenim més força de la que es pensen. Que ningú ens ningunege. No donem el plaer a la dreta de sortir-se'n en la seua. Endavant companys i companyes, la lluita continua.