dilluns, 20 de febrer de 2012

Actuem amb Intel·ligència front la violència

 
 

  




El claustre de professors de l’IES Lluís Vives de València, l’AMPA del Centre i el Consell Escolar, reunits el 15 de febrer de 2012, volen fer constar el següent:
Aquesta vesprada, en les proximitats de l’Institut, un grup d’estudiants s’ha concentrat per a protestar contra les retallades en Educació. Arran d’això, s’ha produït una violentíssima i desproporcionada actuació policial, de la qual hi ha testimonis personals, fotogràfics i videogràfics, amb el resultat de diversos alumnes ferits i contusionats, altres amb la roba trencada i fins i tot un detingut, que ha estat dut, emmanillat, a la comissaria de Zapadores i posteriorment, donades les lesions que patia, ha estat portat a un centre de salut.
Volem expressar, com a claustre de professors, com a associació de pares i mares, i com a Consell Escolar, la nostra més ferma repulsa a aquesta mena d’actuacions, que sens dubte s’emmarquen en els intents reiterats de les nostres autoritats per tal de desprestigiar l’ensenyament públic i criminalitzar-nos a tots els que hi estem compromesos com a professors, personal no docent, estudiants, pares i mares.

Demà dijous, a les 12:45 h, tornarem a concentrar-nos a la porta del nostre Institut, sense alumnes, per tal de seguir protestant contra les retallades, contra la degradació de l’ensenyament i contra la criminalització que els governants intenten fer de l’educació pública. Hi tindrem el suport de pares i mares, així com de diputats i regidors. Convidem els mitjans a ser-ne testimoni.
El professorat de l’IES Lluís Vives de València, reunit en Claustre Extraordinari.
L’AMPA de l’Institut.
El Consell Escolar de l’IES Lluís Vives
València, 15 de febrer de 2012 


Per què tanta violència a València?

Vicent Partal, 17.02.2012

La càrrega desproporcionada de la policia espanyola contra els estudiants del Lluís Vives no em sembla una anècdota qualsevol, perquè arriba en un moment assenyalat, quan el PP comença a passar moltes dificultats per la corrupció; però també perquè lliga amb una seqüència històrica que impressiona.


Fa anys que em demane per quin motiu a València l'extrema dreta té més permissivitat que enlloc, i com és que la policia de València té sempre les actituds més antidemocràtiques. Podríem pensar que és una simple casualitat o una espècie de tret sociològic. Però, si mirem les dades i repassem els fets, se'ns traça una línia que és molt difícil de no veure.

Per exemple, és difícil de no veure que hi ha 26.300 morts republicans en les fosses comunes del cementeri de València, assassinats entre el primer d'abril del 1939 i el 31 de desembre del 1945: 26.300 valencians assassinats sense juí. I també és difícil de no fer la comparació i observar que, en el mateix període, a tot el Principat foren assassinats 3.338 individus i a Madrid,'solament' 3.424. La diferència esborrona.

Durant el franquisme la repressió va continuar essent enorme també al País Valencià, si fa no fa com a tot arreu. En canvi, en la transició l'estatística es torna a disparar. L'actuació de l'extrema dreta i la repressió arriben a extrems incomparables amb cap altre lloc de l'estat, tret del País Basc. La famosa 'batalla de València' fou, en realitat, una agressió sense precedents en un estat democràtic, en què es va combinar d'una manera molt organitzada la violència de masses feixista, la repressió estatal i els atemptats selectius i altament simbòlics, com els que es feren contra Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster –atemptats dels quals mai no s'ha investigat qui els cometé.

Després d'aquells anys terribles els valencians hem sofert molta violència de baixa intensitat o no tan baixa. Agressions constants a seus de partits polítics, sindicats o associacions culturals, per un costat. L'assassinat de Guillem Agulló i les repetides mostres de prepotència dels grupuscles d'extrema dreta, per un altre. Agressions i violència posada en relleu per estudis europeus que acrediten que som un dels territoris de la Unió on la violència política de l'extrema dreta és més tolerada.

I tot això sense oblidar un fet, que no crec que siga gens anecdòtic: que els únics ciutadans de l'estat que van veure els tancs a les portes de casa el 23-F fórem els valencians. I us assegure que és una imatge difícil d'oblidar.

Tot això són casualitats? És casual que ahir la policia atacara amb tanta violència uns xiquets que protagonitzen una de les grans protestes contra la política del PP? És casual que el nostre país es tese d'aquesta manera, just quan torna a emergir la crispació dels de sempre, clarament exemplificada per l'esperpèntica actitud, despús-ahir, del president de les Corts?

Em costa molt de creure-ho. Jo més aviat diria que algú sap prou bé que el País Valencià és el fidel que marca vers on s'inclina la balança. I que aquest algú està disposat a fer tot allò que calga perquè no se li escape, perquè no ens escapem. Com feren el 1939, com feren el 1979, com feren el 1981...

1 comentaris:

Anònim ha dit...

La barbàrie policial que estem patint a València les últimes setmanes no únicament és inimaginable en qualsevol país del nostre entorn, sinó també ací mateix només fa uns mesos. La brutalitat de la policia contra menors, xiquents i xiquetes, no sols és una salvatjada, sinó un delicte contra tota la nostra legislació en matèria de protecció dels menors. I hi ha uns delinqüents ben clars: cada policia que apallissa a un xiquet, el cap que els dirigeix ‘in situ’, (és a dir, en l’escenari del crim), el cap superior de policia de València, el subdelegat del Govern a València, la delegad del Govern a la Comunitat Valenciana i el Ministre de l’interior. De la mateixa manera que els pares no podem pegar als nostres fills, ni els professors als nostres estudiants (i som, segons el PP... AUTORITAT, a la qual, per cert, s’agredeix de manera continuada), tampoc no els poden apallissar uns ‘policies’ que s’han col·locat fora de la llei
És necessari que denunciem i aturem tot açò si no volem que la nostra fràgil democràcia acabe com la democràcia de l’Alemanya dels anys 30 del segle passat.
Com a professor propose que des d’avui deixem de col·laborar amb cap activitat de les que organitzen les forces de seguretat que apallissen els nostres alumnes o l’administració en general. Ja està bé de permetre que vinguen policies als nostres centres a interrompre les nostres classes per adoctrinar als nostres alumnes sobre les drogues, el ciberassetjament, el bullying, o la seguretat vial. Ja està bé de prestar la nostra col·laboració a cap activitat que porte un logo oficial. O ens plantem o acabarem, com els innocents ciutadans alemanys, que no volien veure el que passava davant els seus propis i miops ulls: en camps de concentració o en forns crematoris. A Albatera crec que ja han anat els topògrafs a traure plànols!!!!